A PAGAR I A CALLAR

El Partit Popular del País Valencià arran de la presentació i discussió dels Pressupostos Generals de l’Estat, ha decidit prendre la bandera del victimisme demanant més inversions de l’Estat al País Valencià. La veritat és que l’Estatut d’Autonomia, aprovat recenment pel PP i el PSOE, no contempla cap disposició per garantir la inversió dels Pressupostos Generals de l’Estat al País Valencià un greu error denunciat pel BLOC en el seu moment. Altres territoris de l’Estat sí que en tenen, no només Catalunya, sinó també Andalusia i les Illes Balears, on el PP va votar a favor de les respectives reformes estatutàries.

Les consequències d’açò són que els valencians i valencianes hem estat discriminats econòmicament amb els diferents governs del PP i del PSOE, mentre que els nostres indicadors de benestar (sanitat, educació, infrastructures, etc.) són inferiors a la mitjana espanyola. La distribució territorial de la inversió publica de l'Estat efectivament realitzada entre els anys 1997 i 2003 mostra que la mitjana destinada al País Valencià sols arriba al 5'15 % del total, molt lluny del percentatge que representem en PIB i població (10 %) mentre que les autonomies més beneficiades van ser Andalusia, Madrid i Castella-Lleó.

Ara part del PSOE, els d'Extremadura s’agafaven el cap per la por que tenen a que es conega esta informació, diu que publicarà les balances fiscals, és a dir el que paguem i rebem els valencians de Madrid, cosa que fins ara s’han negat tant el PP com el PSOE. Dades del BBVA que calcula les sues pròpies balances fiscals diuen que el resultat és un dèficit fiscal per al País Valencià de 3.762 milions d’euros (600,000,000,000 de les antigues pessetes) l’any 2000, aproximadament el 6’3 % del PIB. O el que és el mateix de cada 10€ que paguem els valencians ens en tornen 4€ en inversions i l’Estat centralista s’en queda 6€. Ens costa cara Espanya als valencians o no?

Desde Madrid sempre els ha agradat enganyar-nos amb allò que deia Franco del “Levante Feliz”, que venia a dir que com que ací lliguem els gossos amb llonganises el que haviem de fer era pagar i callar. Ara eixe mite malintencionat també es desmonta i és que els valencias ocupem el lloc 10 de 17 comunitats en renda per capita que es situa en un 91% de la mitjana espanyola. En poques paraules els valencians som els que fa 10 cobrant i els que fa 3 pagant només per darrere de Madrid i Catalunya. No pensen que ja està bé de que PSOE i PP ens prenguen el pèl? No creuen que ja és hora que els valencians tinguen veu pròpia a Madrid? No és l’hora de dir fins ací hem arribat?

GUANYA EL BIPARTIDISME, PERDEM ELS VALENCIANS

El PSOE li ha guanyat les eleccions al PP a l’Estat Espanyol, i al País Valencià ha estat al revés, el PP és qui ha guanyat. En els dos casos el resultat ha estat negatiu per als valencians i els nostres interessos, perquè continuarem amb un País Valencià governat per un partit que, a contracorrent del govern central, seguirà amb la seua política de victimisme mediàtic, mitjançant l’infame i manipulat Canal 9 (agua para todos, l’AVE, manca de finançament, la inseguretat...); i amb un govern a Madrid on els socialistes valencians no pinten res. Una vegada més els valencians han votat en clau madrilenya, sense pensar què és bo per al País Valencià i consolidant la tragèdia del bipartidisme.

Mentre els valencians no ens assabentàvem de la pel·lícula, els catalans ens han donat una lliçó del que es defensar els seus interessos: han guanyat pes en l’estructura del PSOE gràcies als magnífics resultat dels socialistes a Catalunya i, per tant, tindran més ministres i més influència; i han incrementat el nombre de diputats nacionalistes de CiU, que passen de 10 a 11, consolidant-se com la força que necessita Zapatero per a governar. O siga que els catalans han guanyat influència des de dins del PSOE i des de fora amb CiU, i això el que significa és que ells eixiran guanyant, mentre que els que acabaran pagant el pato som els que li hem donat una gran victòria al perdedor de les eleccions nacionals i això, que no ens càpiga el menor dubte, ho pagarem ben pagat.

En aquesta legislatura s’ha de negociar el finançament autonòmic i es obvi que amb la manca de influència real que ens ha quedat als valencians a Madrid anem a perdre altres 4 anys entre laments i greuges, mentre andalusos i catalans aprofitaran per arreglar-se un finançament que acabarem pagant els valencians. Mentre no entenguem que cal una veu valenciana a Madrid, com la que representem els valencianistes del Bloc, continuarem sent els territori oblidat pel PP i pel PSOE, que només ens volen per a pagar i callar.

Unes dades que els serviran de mostra de com el bipartidisme espanyol tracta els valencians. Fa deu anys el Congrés dels Diputats va aprovar, amb l’abstenció del PP, que aleshores era el partit del govern, una resolució per la qual s’instava el govern que publicara periòdicament les balances fiscals, que són la diferencia entre el que paguem i el que rebem en inversions cada comunitat autònoma, en relació amb la hisenda central. De moment no n’han publicada cap de oficial ni els governs del PP ni els del PSOE, però les estimacions que han fet diverses universitats i el departament d’estudis del Banc Bilbao-Vizcaya ens diuen que el resultat és un dèficit fiscal per al País Valencià de 3.762 milions d’euros l’any 2000, aproximadament el 6’3 % del PIB. És a dir, a Madrid es queden amb 600,000 milions de les antigues pessetes dels diners que paguem els valencians!

El pitjor de tot és que ens volen vendre que com els valencians tenim més de tot, també hem de pagar més, però eixa és una mentida més del bipartit espanyol (PP-PSOE) ja que els valencians tenim una renda mitjana respecte de l’espanyola del 91%, és a dir, no som més rics que els demés, sinó al contrari, som de les comunitats autònomes amb una renda per càpita més baixa a tot l’Estat Espanyol i malgrat tot som dels que més paguem. Això ens passa per no tindre una veu valenciana a Madrid com tenen Bascos, Gallecs i Catalans. Podem continuar enganyant-nos pensant que el PP és millor per als valencians que el PSOE o a l’inrevés, però la realitat és que tots dos són nocius per a nosaltres, només els interessem per a treure rèdit partidista i després oblidar-se de nosaltres. Nosaltres som així i mentre hi ha gent, a la resta de l’estat, que no es mamen el dit, nosaltres sí, i amb molt de gust pel que es veu.

ENTRE EL PP I EL PSOE, LA CASA PER AGRANAR

En el plenari del mes passat, el bipartit PP-PSOE, va muntar una típica baralleta preelectoral, que parlava sobre les inversions que els diferents governs havien fet al nostre poble. Uns deien que de la Generalitat no es rebia un duro, i els altres exigien que des de Madrid s’invertira més. Una discussió patètica, aquesta vegada protagonitzada per Baixauli i Prieto, però que és el molt comú extraporlar-les a altres àmbits de crispació social com el de Zapatero i Rajoy a l’Estat, i ací, a la nostra terreta, el de Camps i ¿¿¿??? (on estan els socialistes valencians?).

Al remat, aquesta picabaralla amaga dos problemes grossos que tenim els ciutadans i ciutadanes de Silla, i els del conjunt del País Valencià: El primer problema, els ajuntaments tenen un greu problema de finançament que els fa dependre de l’urbanisme i de les almoines que puguen rebre del Govern Valencià i de Madrid. Primer problema que el PP i el PSOE pugueren solucionar, creant una Agència Tributària Valenciana que gestionara els nostres impostos i que prioritzara les inversions municipals a les de la resta de l’Estat. Com dic, pogueren haver creat aquesta institució pròpia, però en canvi, el binomi PP-PSOE es va conformar en pactar un Estatut d’Autonomia de Segona Regional per tindre contents als madrilenys.

El segon problema, és que entre uns i altres, ací no arriben els diners que ens mereixem. Els nostres representants locals no són capaços d’exigir inversions als governs que gestionen els seus partits, i en compte de treballar conjuntament per millorar el nostre poble, es tiren la culpa els uns als altres, d’allò que ells tampoc fan!!!

Sort que a Silla, tenim a Melero, el nostre regidor valencianista, per recordar-los el cas de les balances fiscals. Al BLOC creiem necessari fer públiques les inversions que realitza a l’Estat cada comunitat autònoma i el profit que aquestes fan d’elles. Volem els comptes clars. O en altres paraules: Si el País Valencià és la tercera autonomia en aportar fons econòmics a l’Estat, per què no tenim finançament per als ajuntaments? Per què tenim una sanitat pública que fa pena? Per què no tenim places per als nostres majors a les residències públiques? Per què no tenim un AVE que ens connecte amb Europa per afavorir el turisme?

Igual que Melero, tenim com a candidata a Isaura Navarro, una persona que ha estat diputada a Madrid durant els darrers quatre anys i que els ha estat plantejant aquestes qüestions al PP-PSOE tot aquest temps. I creguem que vosaltres també vos les hauríeu de plantejar per decidir el vot el proper 9 de Març. Pels drets dels valencians i valencianes.