El PSOE li ha guanyat les eleccions al PP a l’Estat Espanyol, i al País Valencià ha estat al revés, el PP és qui ha guanyat. En els dos casos el resultat ha estat negatiu per als valencians i els nostres interessos, perquè continuarem amb un País Valencià governat per un partit que, a contracorrent del govern central, seguirà amb la seua política de victimisme mediàtic, mitjançant l’infame i manipulat Canal 9 (agua para todos, l’AVE, manca de finançament, la inseguretat...); i amb un govern a Madrid on els socialistes valencians no pinten res. Una vegada més els valencians han votat en clau madrilenya, sense pensar què és bo per al País Valencià i consolidant la tragèdia del bipartidisme.Mentre els valencians no ens assabentàvem de la pel·lícula, els catalans ens han donat una lliçó del que es defensar els seus interessos: han guanyat pes en l’estructura del PSOE gràcies als magnífics resultat dels socialistes a Catalunya i, per tant, tindran més ministres i més influència; i han incrementat el nombre de diputats nacionalistes de CiU, que passen de 10 a 11, consolidant-se com la força que necessita Zapatero per a governar. O siga que els catalans han guanyat influència des de dins del PSOE i des de fora amb CiU, i això el que significa és que ells eixiran guanyant, mentre que els que acabaran pagant el pato som els que li hem donat una gran victòria al perdedor de les eleccions nacionals i això, que no ens càpiga el menor dubte, ho pagarem ben pagat.
En aquesta legislatura s’ha de negociar el finançament autonòmic i es obvi que amb la manca de influència real que ens ha quedat als valencians a Madrid anem a perdre altres 4 anys entre laments i greuges, mentre andalusos i catalans aprofitaran per arreglar-se un finançament que acabarem pagant els valencians. Mentre no entenguem que cal una veu valenciana a Madrid, com la que representem els valencianistes del Bloc, continuarem sent els territori oblidat pel PP i pel PSOE, que només ens volen per a pagar i callar.
Unes dades que els serviran de mostra de com el bipartidisme espanyol tracta els valencians. Fa deu anys el Congrés dels Diputats va aprovar, amb l’abstenció del PP, que aleshores era el partit del govern, una resolució per la qual s’instava el govern que publicara periòdicament les balances fiscals, que són la diferencia entre el que paguem i el que rebem en inversions cada comunitat autònoma, en relació amb la hisenda central. De moment no n’han publicada cap de oficial ni els governs del PP ni els del PSOE, però les estimacions que han fet diverses universitats i el departament d’estudis del Banc Bilbao-Vizcaya ens diuen que el resultat és un dèficit fiscal per al País Valencià de 3.762 milions d’euros l’any 2000, aproximadament el 6’3 % del PIB. És a dir, a Madrid es queden amb 600,000 milions de les antigues pessetes dels diners que paguem els valencians!
El pitjor de tot és que ens volen vendre que com els valencians tenim més de tot, també hem de pagar més, però eixa és una mentida més del bipartit espanyol (PP-PSOE) ja que els valencians tenim una renda mitjana respecte de l’espanyola del 91%, és a dir, no som més rics que els demés, sinó al contrari, som de les comunitats autònomes amb una renda per càpita més baixa a tot l’Estat Espanyol i malgrat tot som dels que més paguem. Això ens passa per no tindre una veu valenciana a Madrid com tenen Bascos, Gallecs i Catalans. Podem continuar enganyant-nos pensant que el PP és millor per als valencians que el PSOE o a l’inrevés, però la realitat és que tots dos són nocius per a nosaltres, només els interessem per a treure rèdit partidista i després oblidar-se de nosaltres. Nosaltres som així i mentre hi ha gent, a la resta de l’estat, que no es mamen el dit, nosaltres sí, i amb molt de gust pel que es veu.
