Els nacionalistes sempre hem sostingut que sense territori no hi ha país. El nostre territori, junt a la nostra llengua i a les nostres arrels són el que ens identifiquen. Per això hui ser valencianista implica defensar la nostra terra, els nostres paisatges, la nostra economia, la nostra memòria i les nostres aspiracions. Els valencians hem estat històricament un poble de llauradors, i encara hui per hui tots som fills, néts o nebots de llauradors que sobreviuen com poden fent tirar endavant les seues collites, un luxe que els consumidors en general semblem no valorar. És en el nostre imaginari col·lectiu on conservem, gràcies a la gent del camp, tot allò que ens identifica com a poble: la música, les tradicions, les festes i sobretot la llengua, que en un entorn de prohibicions i de vexacions, que dura més de tres-cents anys, mai haguera sobreviscut si no haguera estat per la gent del nostre camp.
I tot açò implica una translació als nostres pobles, que nosaltres traduïm en una defensa del terme de Silla i dels seus camps. Que ningú no s’enganye: qui destrossa els nostres termes, qui els ven a trossets per tal que alguns s’òmpliguen les butxaques, qui destrueix els nostres paisatges, qui deixa, en definitiva, morir l’agricultura no són de cap manera els llauradors. I per altra banda els que fan això no poden dir que estimen el seu país. Per això els del Bloc estem entestats en conservar tant com siga possible el nostre terme. Però, al mateix temps sabem que això no podrà ser si no posem en marxa mesures (algunes més i altres menys radicals) que afavorisquen la rendibilitat del nostre camp. No podem demanar als llauradors que continuen treballant la terra cegament i per amor a la terra, si els seus productes no els reporten cap benefici. Hem de treballar junts per a trobar formes alternatives de conservació de la terra i de la seua productivitat, exigint que les institucions prenguen cartes en l’assumpte. Per exemple, si volen que es conserve el cultiu de l’arròs per a preservar el cicle de l’aigua del parc natural, ens pareix molt bé i necessari, però que ho paguen!
També pensem que en un món cada dia més globalitzat, el camp valencià ha d’oferir en els seus productes un valor afegit que els diferencie d’altres productes forans com, per exemple, un envasat ecològic, distintius de qualitat o de territorialitat.... Buscar nous canals de venda i de distribució, oferir producte manufacturat, etc.... I tot això no pot eixir de les butxaques dels llauradors particulars, ha d’eixir de les institucions; de l’Estat, que – no ens oblidem – som tots nosaltres. L’agricultura és cultura i els veritables nacionalistes valencians ens comprometem a defensar-la com ja hem tingut ocasió de demostrar en les anteriors legislatures.
I tot açò implica una translació als nostres pobles, que nosaltres traduïm en una defensa del terme de Silla i dels seus camps. Que ningú no s’enganye: qui destrossa els nostres termes, qui els ven a trossets per tal que alguns s’òmpliguen les butxaques, qui destrueix els nostres paisatges, qui deixa, en definitiva, morir l’agricultura no són de cap manera els llauradors. I per altra banda els que fan això no poden dir que estimen el seu país. Per això els del Bloc estem entestats en conservar tant com siga possible el nostre terme. Però, al mateix temps sabem que això no podrà ser si no posem en marxa mesures (algunes més i altres menys radicals) que afavorisquen la rendibilitat del nostre camp. No podem demanar als llauradors que continuen treballant la terra cegament i per amor a la terra, si els seus productes no els reporten cap benefici. Hem de treballar junts per a trobar formes alternatives de conservació de la terra i de la seua productivitat, exigint que les institucions prenguen cartes en l’assumpte. Per exemple, si volen que es conserve el cultiu de l’arròs per a preservar el cicle de l’aigua del parc natural, ens pareix molt bé i necessari, però que ho paguen!
També pensem que en un món cada dia més globalitzat, el camp valencià ha d’oferir en els seus productes un valor afegit que els diferencie d’altres productes forans com, per exemple, un envasat ecològic, distintius de qualitat o de territorialitat.... Buscar nous canals de venda i de distribució, oferir producte manufacturat, etc.... I tot això no pot eixir de les butxaques dels llauradors particulars, ha d’eixir de les institucions; de l’Estat, que – no ens oblidem – som tots nosaltres. L’agricultura és cultura i els veritables nacionalistes valencians ens comprometem a defensar-la com ja hem tingut ocasió de demostrar en les anteriors legislatures.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada