divendres, 22 de febrer de 2013

COMPROMÍS PRESENTA UNA MOCIÓ EN DEFENSA DELS LLAURADORS DENUNCIATS PER TREBALLAR ELS SEUS CAMPS I ORGANITZA UNA XARRADA SOBRE NOVES PERSPECTIVES AL MÓN AGRICOLA


EN JOSEP MELERO MARTI PORTAVEU DEL GRUP COMPROMÍS, A L'EMPARA DEL QUE ESTABLEIX LA LLEI, PRESENTE AL PLE LA SEGÜENT      
                                                         
MOCIÓ

El passat 28 de novembre, tres persones, membres d'una mateixa família, es trobaven en la parcel·la, propietat d'una d’elles, jubilat, realitzant labors de neteja del camp.
En el lloc es va personar un inspector de Treball acompanyat d'agents de la Guàrdia Civil, que els va requerir informació sobre la seua relació amb la propietat i les labors que estaven realitzant.

Segons les mateixes fonts, els dos jubilats van ser sancionats amb el pagament de 700 euros i a "assegurar durant un mes com autònom" al tercer. Aquesta actuació ha generat un gran malestar i temor, entre els agricultors valencians, propietaris en la seua majoria de parcel·les familiars que a excepció de pocs casos, es tracta de minifundis.
Des del passat 2 d'agost de 2011, data en la qual es va publicar en el BOE la Llei 27/2011, de 1 d'agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de la Seguretat Social, “percebre la pensió de jubilació serà compatible amb la realització de treballs per compte propi els ingressos anuals del qual totals no superen el Salari Mínim Interprofessional, en el còmput anual, -uns 9.000 euros-. Qui realitzen aquestes activitats econòmiques no estaran obligats a cotitzar per les prestacions de la Seguretat Social. Les activitats especificades en el paràgraf anterior, per les quals no es cotitze, no generaran nous drets sobre les prestacions de la Seguretat Social”.

Per a aquells jubilats que no siguen propietaris d'aquestes terres la Llei del passat any els permet treballar únicament si s'elaboren productes d'autoconsum perquè en el cas que aquesta activitat genere ingressos econòmics el treball ja ha de declarar-se. 
L’abandonament de polítiques de protecció i potenciació eficients del sector agrari valencià, ha desembocat en una situació en la que el manteniment de la majoria dels camps valencians depèn exclusivament de persones que, tot i no obtenir més guanys que els justos per cobrir els costos de manteniment i producció, decideixen mantenir els seus cultius en el millor estat possible.


El sector agrari valencià continua mantenint un gran potencial pel que fa a generar llocs de treball i riquesa. El fet que es perseguisca laboralment als llauradors, sumat al fet que els inspectors de Treball vagen acompanyats d’agents de la Guàrdia civil, comporten  uns efectes dissuasoris i d’acovardiment que suposen una clara i inexplicable discriminació respecte a altre tipus de col·lectius, quan a més, els llauradors i ramaders perceben unes de les pensions més baixes de jubilació.
Un Govern responsable deuria aportar raó i lògica en l’aplicació de mesures d’aquest tipus, i valorar correctament la importància que les pràctiques de manteniment dels nostres camps per part dels jubilats, tenen a l’hora de mantenir el sector agrari com una oportunitat més a l’hora de generar ocupació i col·laborar en la recuperació econòmica del nostre territori. El contrari és fomentar l’abandonament dels cultius i acabar d’ensorrar aquest sector.

Per tot això, proposem al Ple els següents
ACORDS
  1. El Ple acorda sol·licitar al Consell de la Generalitat Valenciana, que li trasllade el seu malestar al Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, pel fet que els inspectors de Treball destinats a la inspecció de les activitats agrícoles, vagen acompanyats d’agents de la Guàrdia Civil, considerant que aquestes persones no estaven incomplint cap llei i només feien treballs de manteniment dels seus camps.

  1. El Ple acorda sol·licitar al Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, la retirada de les sancions a les persones jubilades que realitzen treballs amb l’objectiu de cobrir els costos de manteniment i producció dels seus camps.

  1. El Ple sol·licita a la Conselleria de Presidència i Agricultura, Pesca, Alimentació i Aigua un compromís real amb la creació i aplicació d’un pla real i efectiu, que garantisca la recuperació del sector agrícola valencià, per tal de convertir-lo en un motor per a la recuperació econòmica del nostre territori i generadora de llocs de treball.


Silla a 20 de febrer de 2013

dijous, 21 de febrer de 2013

COMPROMÍS DEMANA QUE L'AJUNTAMENT DE SILLA S'ADHERISCA A LA DEMANDA DE RESERVA DE LA BIOSFERA PER A L'ALBUFERA



EN JOSEP MELERO MARTI PORTAVEU DEL GRUP COMPROMÍS, A L'EMPARA DEL QUE ESTABLEIX LA LLEI, PRESENTE AL PLE LA SEGÜENT                                                                
MOCIÓ
El 7 de Març de 2011, el aleshores vicepresident tercer del Consell, Juan Cotino, durant la presentació dels actes previstos per a la commemoració del centenari de l'adquisició de l'Albufera i  de la Devesa per l'Ajuntament i del 25 aniversari de la declaració de Parc Natural, va afirmar que la L’Albufera es convertiria en la primera reserva de la Biosfera de la Comunitat Valenciana. Afegint que la Generalitat Valenciana demanaria a la UNESCO la declaració del Parc Natural de l’Albufera com Reserva de la Biosfera i que a aquest efecte s'estava recaptant el suport dels 13 municipis de l'àmbit del parc natural i d’altres institucions per a, a continuació, sotmetre la proposta a informació pública i remetre-la al Ministeri de Medi ambient per a la seua tramitació davant la UNESCO.

Aquestes declaracions d'intencions no era la primera vegada que s'efectuaven, ja que va ser la mateixa Alcaldessa de València la que el 10 de Gener de 2011, declarava que seria una fita històrica que el mateix any que es commemorava el citat centenari, s'assolís la declaració com reserva de la biosfera.
En aquesta línia, el 7 de novembre 2012,  davant la visita del Comissari Europeu de Medi ambient i del Ministre d'Agricultura i Medi ambient, la pròpia Alcaldessa va demanar l'ajuda, del comissari europeu, per a la candidatura del Parc Natural de l'Albufera com Reserva de la Biosfera.

La Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi ambient havia sol·licitat l'adhesió inicial de 32 institucions, entre les que s’encontrava la Diputació de València,  per a la declaració per part de la UNESCO de Reserva de la Biosfera per al Parc natural de l'Albufera.  De les 32 entitats, només 6 han remès l'adhesió escrita: Ajuntament de València, Demarcació de Costes i Confederació Hidrogràfica, Conselleria d'Infraestructures, Conselleria de Turisme i Sèquia Real del Xúquer, i l’Ajuntament d’Alfafar.

Es per tot l’exposat anteriorment i atenent al valor medi-ambiental, cultural i econòmic que té el Parc Natural de l’Albufera de València que demanem:

1.- Que el Ple de la Diputació de València aprove l’escrit  d’adhesió sol.licitat a aquesta institució per la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi ambient per a què el Parc Natural de l’Albufera de València siga declarat per la UNESCO Reserva de la Biosfera.

Josep Melero Martí
Portaveu del Grup Compromís
Silla a 20 de febrer de 2013

dimarts, 19 de febrer de 2013

Compromís presentarà mocions en defensa del xicotet comerç en les poblacions de l’Horta Sud


La reacció de la coalició ecovalencianista a l’anomenada liberalització d’horaris, que permetrà a les grans superfícies comercials, per exemple, obrir també els diumenges, no s’ha fet esperar. A parer d’Artur Hernández, portaveu comarcal de Compromís, “el comerç local és el pulmó dels nostres pobles i ciutats, i és qui ens aporta vertaderament riquesa, tant econòmica com social. Atacar-lo és atacar els fonaments dels nostres teixits urbans mediterranis”.

En aquest sentit, des de Compromís es proposarà a tots els Ajuntaments de l’Horta Sud que es posicionen en contra de la nova normativa i que no l’apliquen per a les superfícies ubicades en els respectius termes municipals. Segons Hernández, “la falta de regulació ens posarà en un escenari del campe qui puga contra el qual el comerç local no pot competir. Ja hem vist que passa quan es deixa especular sense límits, com en el sector bancari. Estem davant d’un perill ben cert que l’anomenada com a liberalització d’horaris es convertisca en un autèntic esclavatge d’horaris”.

A més a més, des de les files ecovalencianistes també es fa incidència en la pobre justificació usada en favor de la liberalització d’horaris, ja que s’ha basat a declarar les zones comercials com a d’”especial interés turístic”. “Qui pot defensar racionalment que el Gran Túria a Xirivella siga una zona d’atracció turística? Ací el que s’amaga és la intenció de beneficiar a les grans superfícies contra el comerç local”, afirma taxativament Hernández.

Així mateix, des de Compromís de l’Horta Sud també se sol·licitarà a l’Ajuntament de València que es revoque l’acord de declaració de les grans superfícies com a zones d’especial interés turístic en el cap i casal, ja que, per proximitat i per lligams econòmics i socials, suposa també una competència deslleial contra el comerç de la comarca. 

dijous, 10 de gener de 2013

NO DEIXAR MORIR EL CAMP



El nostre camp i lagricultura en general estàn en una situació calamitosa a dia de hui. Malgrat haver estat una de les activitats que més ha contribuït històricament a leconomia del nostre poble, les parcel·les que han estat abandonades o perdudes ja són més de 400 al nostre terme. Actualment la mitjana d'edat de la gent que treballa i viu del camp no baixa dels 55 anys. La renda que els llauradors obtenen de lactivitat agrícola ha caigut en picat en els darrers anys i aquesta ja no constitueix una font dingressos suficient per al sosteniment de les famílies com havia estat abans. A més, la crisi actual no ha provocat el retorn a aquesta activitat tradicional dels més joves. En definitiva, el nostre camp es troba en la pitjor situació coneguda en vàries generacions.

Les causes daquesta deriva ruïnosa han estat analitzades suficientment, i entre elles hi ha la globalització dels mercats com una de les principals, ja que imposa un sistema de preus per al llaurador que ha fet que cultius tradicionals com la taronja i larròs deixen de ser rendibles, o que ho siguen mínimament i això gràcies a les subvencions. També sha dafegir el fet que la distribució de la propietat i l’explotació de les terres clàssics del minifundisme que ens ha caracteritzat, tot i ser positiu en molts aspectes, no facilita gens labaratiment dels costos de producció sinó al contrari. A més, formes col·lectives dorganització de la producció i distribució, com les cooperatives han estat fallides, com per exemple a Silla.

Davant daquesta situació, hem de resignar-nos a deixar que aquest procés de decadència acabe per finiquitar lactivitat agrícola en el nostre entorn? Hem de quedar-nos passius contemplant com aquest patrimoni de terres, pràctiques i sabers es malbarata sense remei? Des de Compromís diem que no, diem que no hem de deixar morir el camp. Nosaltres pensem que shan de cercar noves formes de sosteniment daquesta activitat perquè encara que haja caigut la rendibilitat econòmica directa del cultius intensius, hem de trobar altres formes de preservar el nostre patrimoni.

Des de Compromís per Silla hem posat en marxa un banc de terres que és, en principi, una base de dades de persones propietàries de terrenys agrícoles i de persones interessades en treballar-les  Lobjectiu és múltiple. Des de fomentar la incorporació de joves o de persones desocupades al camp, a crear micro-parcel·les per una motivació lúdica o per abastir l'autoconsum. Nosaltres facilitarem tot el suport necessàri per fer-ho possible, fins i tot l’assessorament puntual o la formació en matèria agrícola. Només cal que contactes amb nosaltres!

D’altra banda, és un fet, almenys pel que fa al cultiu de l’arròs, que l’activitat agrícola està íntimament lligada al parc natural de l’Albufera, i que per tant s’han mantindre i implementar formes de sosteniment d’aquest conreu vital per al llac i l’ecosistema que alberga. Nosaltres apostem per demanar la Reserva de la Biosfera, per la creació d’un Pla Integral de Recuperació, que aporte ajudes a la marjal.

Altra idea que proposem és el mercat de productors, que consistiria en la possibilitat d’articular un espai on els productors locals pogueren defensar comercialment els seus productes agrícoles llevant intermediaris i facilitant la relació directa entre productors i consumidors.

Pròximament organitzarem una Xarrada on portarem a la nostra Seu, persones que estan treballant el camp amb èxit des de formes alternatives, sostenibles, dignes, justes, ecològiques,...

Però sobre tot, volem convidar a tothom a contribuir aportant idees, reflexions, comentaris i iniciatives pràctiques que puguen fer que un valor com el camp i les seues activitats, amb tot el que ha aportat, aporta i aportarà al sosteniment saludable d’un entorn com el del nostre poble, no es perden.

Anna Perpinyà
Secretaria Local Bloc Silla

Bloc de Silla al teu mail