BAIXAULI TAMBÉ FRACASA A LA BEGA

Després d'haver fet bandera política dels problemes de la urbanització de La Bega durant la passada legislatura el problema continua sense resoldre's en un eixemple més de la incapacitat de Baixauli per a resoldre allò que criticava de forma demagògica. De fet va ser ell qui després de reiterades reunions amb els propietaris va fer tot el possible per a què l'Ajuntament els avançara 1 milió d'Euros amb la promessa de que si el votaven ell els solucionaria el problema. Una mentida més com el Cine King, els ascensosrs, el wi-fi i un llarg etcetera de promeses incumplides que li van valdre per a guanyar les eleccions. Ja ha arribat el moment que els veïns protesten davant l'incompetència del govern municipal els afectats de La Bega ja ho han fet a un article que publica huí Las Provincias. Punxeu per vore la noticia original.


"Vivir de esta forma es una pesadilla"

Los vecinos de la Bega de Silla esperan durante meses que acaben las obras de urbanización


"Territorio comanche". Así definen los vecinos de la Bega de Silla la urbanización donde se ubican sus viviendas. Y la afirmación no es para menos. Vallas en las entradas, obras a medio terminar, promociones paradas, calles sin una dirección definida e inexistencia de alumbrado público. En esta zona residencial de nueva urbanización se alzan además dos torres de viviendas protegidas todavía sin finalizar, además de un gran número de adosados, algunos de los cuales ya están terminados. En total, unos 50 vecinos.

"El problema es que no podemos entrar a vivir porque el Ayuntamiento todavía no ha recepcionado la obra y no tenemos luz", explica Miguel M., un vecino afectado, "Hay algunos, sin embargo, que no han tenido más remedio que trasladarse aquí porque ya están pagando las hipotecas y en los tiempos que corren, es difícil soportar un alquiler y un préstamo a la vez".

La Agrupación de Propietarios de este sector, de cerca de 148.000 metros cuadrados, como agente urbanizador, mantiene dos frentes abiertos con el Consistorio de la localidad. Por una parte, reclaman aproximadamente 230.000 euros en concepto de cuotas y obras ya concluidas por un convenio urbanístico firmado con la agrupación y por otra, la recepción de la obra que impide que los propietarios de las viviendas puedan vivir legalmente en la urbanización.

"El alcalde alega que hay deficiencias que subsanar en la red de aguas y que por tanto ese dinero iba destinarse a solucionarlos", explican desde la agrupación. "No obstante, disponemos de sendos informes, uno de la Universidad Politécnica de Valencia y otro de un arquitecto, en los que se afirma que la red funciona correctamente".

Los propietarios han reclamado oficialmente y por tres veces al Ayuntamiento estas dos cuestiones, "pero todavía no hemos obtenido respuestas". Y mientras eso ocurre, vecinos como Miguel M. no tienen más remedio que, o bien vivir en sus casas sin luz u optar por otras opciones menos económicas.

Pero el problema se agrava ante el peligro de embargo. "Hay propietarios que se han negado a pagar sus cuotas al Ayuntamiento por finalización de obra, ya que nosotros todavía no hemos cobrado y ellos no tienen ni siquiera luz", señalan desde la agrupación. "El Ayuntamiento sólo ha cumplido una parte de su compromiso que ha sido el agua, la jardinería y la vigilancia, mientras estamos esperando a que el alcalde cumpla su promesa electoral y pague al agente urbanizador", añaden. La obra se entregó al consistorio local el 24 de noviembre del año pasado, pero "los meses van pasando y no avanzamos".

Para los vecinos, "esto es una mal vivir. Pensábamos que ésta sería la casa de nuestra vida y se ha convertido en una pesadilla", explica Miguel M. Además, y como añaden otros vecinos, el sector se cierra los fines de semana y sólo hay una entrada, "esto se ha convertido los sábados y los domingos en una zona de prácticas de coche o en un paseo para perros, con todos sus inconvenientes, por no decir el miedo que da cuando oscurece".

Desde el PP de Silla, partido en la oposición, recuerdan al alcalde, Francesc Baixauli, que uno de sus compromisos fue solucionar el problema de la Bega. "Se comprometió a suscribir varios convenios en distintas Unidades de Actuación mediante el cual el Ayuntamiento subvencionaba, con dinero de todos los vecinos, parte de las obras de urbanización que deben ser sufragadas por los propietarios", señala el concejal popular, Carlos Primo.

"Lo que iba a resolverse en tres meses lleva ya dos años sin solucionarse y, de momento, la agrupación echa en falta al alcalde en las negociaciones que están manteniendo con administraciones implicadas", añade. "El problema es que Baixauli no tiene con qué pagar a los propietarios", concluye.

BON DIA, PATÍ I COMPANYIA! per Pitarch

Huí tenim la sort de passejar-nos i visitar un dels barris més tranquils de Silla, o quasi dels més tranquils, perquè també té els seus problemes, que l’Ajuntament no pot deixar d’abordar. A banda dels problemes que són generals a tot el poble (velocitat dels vehicles, neteja dels carrers, caques de gossos, aparcaments...) i que s’han d’afrontar amb valentia, hi ha uns altres d’específics, sobre els quals voldríem parlar. Però comencem pels generals, per a dir què és el que farem, si governem:
* velocitats dels vehicles: la policia no actua com cal, és evident (sols sap multar els vehicles mal aparcats i no tots, cosa que és la seua obligació, però els excessos de velocitat, també s’han de perseguir!). Els conductors hauran d’aprendre civilització.
* neteja dels carrers: l’empresa que ho gestiona no ho fa massa bé i caldrà denunciar el conveni i fer un nou concurs. La gent també haurà d’aprendre a ser més neta!
* caques dels gossos: és evident que la culpa no és dels gossos sinó dels amos i que la policia no actua suficientment multant els infractors.
* aparcaments: la nostra proposta és oferir a empreses que vulguen fer aparcaments tot el subsòl possible perquè la major part dels vehicles s’aparquen fora dels carrers.
I quins són els problemes que, específicament, creiem que s’han d’abordar al barri? Tenint en compte que en alguns carrers s’ha d’actuar pròximament per a alçar-los i fer les noves conduccions de pluvials (Montesa, Sueca i sobre tot la Rambleta) proposem fer una remodelació de les direccions dels carrers, per tal d’alliberar un carrer tan castigat com el de la Mare de Déu dels Àngels. Altres problemes que afrontarem serà el de obrir el carrer de Sueca.
Un problema que afecta especialment els carrers més propers al ferrocarril és el del soroll nocturn de les màquines de l’Estació de Contenidors, que encara de tant en tant les posen en marxa, malgrat que ho tenen prohibit. És clar que si algun dia ens enterren les vies i s’emporten l’estació de contenidors s’hauran acabat la major part dels problemes, però d’això ja en parlarem, si ens voteu!

BON DIA, MOLÍ DE MAGALLÓ! per Pitarch

Per sort i per fi ja no hem de parlar del Molí de Magalló com el barri a l’altre costat de la via, desconnectat del poble, sinó d’un dels millors barris de Silla per a viure, que encara quedarà millor quan es faça la urbanització del Rajolar (enfront del carrer d’Albal). Ara del que hem de parlar és de les coses que s’han de posar en marxa, de les dotacions i serveis que hem de crear per a atendre en primer lloc els veïns, però en general per a tot el veïnat de la Ciutat. És veritat que ens queda el túnel, i encara un altre que hem de fer a l’altura del Rajolar (que no serà tan absurd i fúnebre com el de la Guàrdia Civil!), mentre arriba el dia triomfal que ens enterren les vies (que ja arribarà, estem segurs!).
Quines coses "prometem" per al Molí de Magalló? A més del que prometem per a tot el poble, o siga: més neteja, més il·luminació, menys caques de gos, menys velocitat dels vehicles... a més de tot això creiem que hem de pensar en activar iniciatives socials, de les quals subratllaríem les més importants:
1. La segona Llar de Jubilats, al Rajolar. (suggerència d’Àngel Garcia Ruiz).
2. La sisena Falla de Silla: la Falla Molí de Magalló! (Aquesta és una vella idea del Bloc que ara pot materialitzar-se si apareixen els voluntaris).
3. La quarta parròquia de Silla (això els ho suggerim als capellans, perquè és cosa d’ells, i els suggerim l’advocació de Sant Sebastià).
5. Un Auditòrium per a actuacions de gran qualitat: teatrals, música, ballet, etc.
6. El Jutjat de Primera Instància, si ens el concedeixen tal com l’hem demanat.
7. La Caserna de la Policia Nacional o una nova caserna de la Guàrdia Civil.
8. Un circuit per a vianants i per a esports atlètics (footing, carreres, etc.) tot al llarg de l’avinguda Jaume I (paral·lel a la via del ferrocarril) i circumval·lant el Rajolar i el Molí de Magalló (2 km).
Com es veu, plantegem les coses com toca. De fet estem donant exemple situant al barri una il·lustre associació, els Amics de la Poesia, que estan encantats del local que els hem facilitat. L’enhorabona al Molí de Magalló (Associació de Veïns) perquè tantes protestes històriques s’estan veient recompensades. Encara queda feina i, com sempre, estarem on ens toca estar, al vostre costat.

BON DIA ALTERÓ (II) Viure als afores de la ciutat, per Pitarch

Dedicat als veïns dels carrers Martí l’Humà i Albal. Hui estarem a la porta del Mercadona.

Tinc damunt la taula les queixes dels veïns i veïnes dels carrers Martí l’Humà i Albal, i he de dir-los que tenen més raó que un sant, perquè estan sofrint les penalitats de tindre enfront de casa uns camps abandonats, plens de brossa, plens de rates, evidentment perillosos. Allò ja no són camps, sinó solars immediats, i per tant no hi ha qui els netege, ni qui invertisca un cèntim, a l’espera que en un temps prudencial tot allò s’urbanitzarà. Mentrestant són els veïns els que pateixen la situació, fins que finalment protesten. Ja ho he dit: tenen raó.
En els dos casos, però, està a punt d’iniciar-se la respectiva urbanització, que significarà la fi dels problemes. Per als veïns del carrer d’Albal, amb el polígon del Rajolar; per als del carrer de Martí l’Humà, amb l’Alteró II. Com en els dos casos el límit nord serà l’avinguda de l’Albufera, les finques últimes que s’hi construïsquen no heretaran l’actual problema d’aquests dos carrers. No cal que recordem que en el cas del carrer Martí l’Humà la urbanització de l’Alteró I es feu amb tan mala fortuna que, en realitat, no existeix un carrer, sinó que les façanes de les finques s’obren directament als camps abandonats de què parlem; en l’altre cas, els veïns del carrer d’Albal fins ara el que tenien al davant eren camps en actiu, treballats, o siga que no els creava els inconvenients que ara mateix.
Volem solucions, demanen els veïns. I com tenen raó s’hi va a actuar: desratitzant i segant les herbes seques. Poca cosa, però suficient per a eliminar una part del perill d’incendi, les rates, i gran part dels insectes. Amb això, i confiant que les dos urbanitzacions comencen enguany a moure màquines, la situació cambiarà. I val la pena que ens imaginem que en els dos casos el que començaran a viure els veïns els omplirà de goig. En el cas de l’Alteró II serà la continuïtat de l’entramat de carrers i places, amb edificis moderns i assolellats, que singularitza la part del barri de la primera fase, amb una sèrie d’instal·lacions públiques de gran importància (Multifuncional, Escola Taller, i posteriorment un Casal Jove). En el cas del Rajolar es preveu un polígon espaiós, amb una avinguda central ampla i enjardinada, amb un centre escolar i possiblement un Auditorium. Els dos barris, separats pel ferrocarril, seran unit per un espaiós i esplèndid pas subterrani, a l’espera del dia que soterrem les vies del ferrocarril.

FINS AL MES QUE VE

Pel seu interés reproduïm a continuació l’article de Josep Lluís Pitarch, publicat a l’edició local d’El Punt de Silla del mes de Maig, a la secció permanent anomenada “Bon Dia Alcalde".

Puntualment cada mes he tingut el plaer de posar-me en contacte amb els veïns i veïnes a través d’aquest Bon dia, alcalde i com que sé que se m’ha llegit, vull agrair als que ho han fet la seua atenció. En realitat, quan l’editora em va suggerir de fer aquesta columna mensual no esperava que acabaria tenint tanta acceptació, per això crec que, el mes que ve, qui estiga d’alcalde seguirà la tradició i, per tant, continuarem mantenint aquesta interessant via de diàleg. Si ho sóc jo, això està assegurat, però si es tracta d’un altre col·lega ja m’encarregaré de convéncer-lo perquè mantinga la columna.

Ara vull, en aquesta darrera oportunitat de la legislatura, acomiadarme de tots els veïns i veïnes lectors, dient-los que ha estat per a mi una font de satisfacció poder mantindre tantes converses que m’han servit d’inspiració a l’hora d’escriure, des de converses més formals, al meu despatx, a altres més informals pel carrer, pels bars, etc. De qualsevol manera, la part més positiva és el contacte entre les persones, i en aquest cas entre els qui tenim la responsabilitat de governar i el veïnat en general.

El final d’una legislatura és un bon moment de fer una repassada de les coses que s’han fet. Jo m’ho he repensat molt i he tret una conclusió: m’he equivocat en algunes coses, estic segur, però l’he encertada en altres. Si algun veí o veïna s’ha sentit ofés, li demane que sàpia perdonar-me, perquè no era la meua intenció ofendre ningú. No vull dir que n’estic satisfet, sinó que subratllaré les coses que no i, sobretot, no haver pogut solucionar el problema de la nova caserna per a la Policia Municipal, que necessita millors instal·lacions (el problema se solucionarà d’ací a uns mesos); no haver avançat encara més en el tema de l’evacuació de pluvials, encara que s’ha fet tota la part més lenta i complicada: fer els projectes i trobar finançament. I altres coses. Ara bé, per damunt de tot, el que és segur és que guardaré un bon record dels meus anys d’alcalde, perquè ha sigut un honor servir el meu poble; gràcies a tots i a totes. Ara, el dia 27 de maig demane a tot el veïnat que acudisca a votar, perquè és una obligació que tenim tots. Per cert, jo m’hi torne a presentar perquè m’han obligat entre uns i altres.
Als 65 anys!

Josep Pitarch, Alcalde de Silla

La Revolució de la Tele a Silla

Pel seu interés reproduïm a continuació l’article de Josep Lluís Pitarch, publicat a l’edició local d’El Punt de Silla del mes de febrer, a la secció permanent anomenada “Bon Dia Alcalde"

Estem a punt de disposar d’una nova tele, amb la qual tindrem informació del poble (veurem els plens, les festes, reportatges, etc.). Es tracta d’internet, o siga que la tele funcionarà a través dels ordinadors. Com també anem a revitalitzar la ràdio i estem a punt de complir el 10è aniversari del Punt, febrer va a convertir-se en una caixa de sorpreses. El dia que s’anunciarà, entre febrer i març, inaugurarem dos nous mitjans de comunicació: tele i ràdio. La televisió local se servirà per internet, o siga que la veurà qui tinga ordinador, això és cert, però l’avantatge és que es podrà veure a qualsevol hora i a qualsevol lloc del món, i no en unes zones de Silla i a l’hora que vullguen fer l’emissió. Per als veïns que no disposen d’internet se servirà un resum mensual en format DVD perquè ho puguen veure als seus aparells de televisió, mitjançant el vídeo. Pel que fa a la ràdio, estem dispostos a rellançar aquest popular mitjà de comunicació que encara que serà local, estarà interconectada amb altres ràdios locals en una xarxa d’emissores. Com enguany en farà 10 que començà l’edició del Punt, volem fer coincidir la presentació de la tele i la ràdio amb una exposició de les capçaleres d’aquest mitjà escrit. Tot plegat, doncs, a més de la pàgina web de l’Ajuntament i dos blogs independents que ja estan operant a la ciutat, farà que disposem de tots els instruments d’informació més moderns. I ja se sap que un poble ben informat és un poble més democràtic, cosa que dic amb tota la intenció, perquè des de fa 4 anys els baixaulistes, que ni guanyaren les eleccions ni foren capaços de fer cap pacte amb ningú, s’han dedicat a desacreditar en general la premsa i en particular el Punt. És l’actitud de l’incompetent, que menysprea el que ignora i ells, per ignorar, no saben ni escriure (prometeren fer un periòdic paral•lel, i ni això han sabut fer). Per altra banda hem acabat la darrera fira de Sant Sebastià, la 8 i darrera de la legislatura, i vull fer un comentari: crec que Silla s’ha retrobat a sí mateix en la Fira, perquè en coincidència amb el dia del seu Patró tenim tres dies al calendari local plens de bona marxa, d’harmonia, de festa… i de comerç! Aquest és el comentari unànim de tot el veïnat, raó per la qual em sent feliç i content, com un xiquet en un dia sense escola. Crec, sincerament, que ha estat un encert tan gran que ja no m’imagine Silla sense Fira. Des d’ací felicite efusivament la regidora Teresa Badenes, el director Benja Doménech i tot l’equip que l’ha ajudat. Però, la Fira d’enguany ha tingut dos buits, que jo vull homenatjar: dos personatges, dos autèntics exemples d’alegria, de bondat i de bona ciutadania, dos persones el lloc de les quals serà difícil de substituir. De Pepe Valero ja vaig dir tot el que es mereixia (el Punt d’octubre passat) i tot el que significava la seua desaparició. Ara ens ha deixat Conxín Forner i és d’ella de qui vull parlar. Escriuré açò juntament amb la meua dona, que tant l’estimava, tractant de resumir en poques paraules com era, quin era el seu carisma, per què tothom que la conexilla l’estimava, i per què hem sentit tant la seua mort. Creiem que ho podem resumir dient que Conxín era una persona bona i valenta; que la seua bondat la transmetia a totes les activitats en les quals participava, bàsicament a través de les Ames de Casa Tyrius, i sobre tot en les que tenien més trascendència social; era una dona valenta i forta i la seua capacitat i energia i la seua resistència a l’adversitat, la feien sobreeixir i, com els passa a les persones amb tanta vitalitat i amb tanta energia, arrossegava els demés, els empenyia, tirava com una corda irresistible. En definitiva, era una dona insubstituïble que no oblidarem. Descansa en pau.