El nostre camp i l’agricultura en general estàn en una situació calamitosa a dia de hui. Malgrat haver estat una de les activitats que més ha contribuït històricament a l’economia del nostre poble, les parcel·les que han estat abandonades o perdudes ja són més de 400 al nostre terme. Actualment la mitjana d'edat de la gent que treballa i viu del camp no baixa dels 55 anys. La renda que els llauradors obtenen de l’activitat agrícola ha caigut en picat en els darrers anys i aquesta ja no constitueix una font d’ingressos suficient per al sosteniment de les famílies com havia estat abans. A més, la crisi actual no ha provocat el retorn a aquesta activitat tradicional dels més joves. En definitiva, el nostre camp es troba en la pitjor situació coneguda en vàries generacions.
Les causes d’aquesta deriva ruïnosa han estat analitzades suficientment, i entre elles hi ha la globalització dels mercats com una de les principals, ja que imposa un sistema de preus per al llaurador que ha fet que cultius tradicionals com la taronja i l’arròs deixen de ser rendibles, o que ho siguen mínimament i això gràcies a les subvencions. També s’ha d’afegir el fet que la distribució de la propietat i l’explotació de les terres clàssics del minifundisme que ens ha caracteritzat, tot i ser
positiu en molts aspectes, no facilita gens l’abaratiment dels costos de producció sinó al contrari. A més, formes col·lectives d’organització de la producció i distribució, com les cooperatives han estat fallides, com per exemple a Silla.
Davant d’aquesta situació, hem de resignar-nos a deixar que aquest procés de decadència acabe per finiquitar l’activitat agrícola en el nostre entorn? Hem de quedar-nos passius contemplant com aquest patrimoni de terres, pràctiques i sabers es malbarata sense remei? Des de Compromís diem que no, diem que no hem de deixar morir el camp. Nosaltres pensem que s’han de cercar noves formes de sosteniment d’aquesta activitat perquè encara que haja caigut la rendibilitat econòmica directa del cultius intensius, hem de trobar altres formes de preservar el nostre patrimoni.
Des de Compromís per Silla hem posat en marxa un banc de terres que és, en principi, una base de dades de persones propietàries de terrenys agrícoles i de persones interessades en treballar-les
L’objectiu és múltiple. Des de fomentar la incorporació de joves o de persones desocupades al camp, a crear micro-parcel·les per una motivació lúdica o per abastir
l'autoconsum. Nosaltres facilitarem tot el suport necessàri per fer-ho possible,
fins i tot l’assessorament puntual o la formació en matèria agrícola. Només cal
que contactes amb nosaltres!
D’altra banda, és un fet, almenys pel que fa al cultiu de l’arròs, que
l’activitat agrícola està íntimament lligada al parc natural de l’Albufera, i
que per tant s’han mantindre i implementar formes de sosteniment d’aquest
conreu vital per al llac i l’ecosistema que alberga. Nosaltres apostem per
demanar la Reserva de la Biosfera, per la creació d’un Pla Integral de
Recuperació, que aporte ajudes a la marjal.
Altra idea que proposem és el mercat de productors, que consistiria en la
possibilitat d’articular un espai on els productors locals pogueren defensar
comercialment els seus productes agrícoles llevant intermediaris i facilitant
la relació directa entre productors i consumidors.
Pròximament organitzarem una Xarrada on portarem a la nostra Seu, persones que estan treballant el camp amb èxit des de formes alternatives, sostenibles, dignes, justes, ecològiques,...
Però sobre tot, volem convidar a tothom a contribuir aportant idees,
reflexions, comentaris i iniciatives pràctiques que puguen fer que un valor com
el camp i les seues activitats, amb tot el que ha aportat, aporta i aportarà al
sosteniment saludable d’un entorn com el del nostre poble, no es perden.
Anna Perpinyà
Secretaria Local Bloc Silla
