Silla, ciutat portuària

Article publicat al Levante-EMV el divendres passat escrit pel nostre militant i ex-alcalde de Silla Josep Pitarch que us reproduim pel seu interès.

Mitjançant Levante, molts lectors saben que Silla té un port d’accés a l’Albufera, històric, modest, entranyable i útil; una mica brut, però que es pot netejar. Té problemes per a amarrar les barques, però es pot solucionar; no té instal·lacions d’higiene, ni d’hosteleria, però amb permís del Parc Natural podrien edificar-se. Evidentment, el Port i tota la zona formen part del Parc Natural i tot està subjecte a aquesta contingència. Haig de dir que si férem una consulta el poble s’inclinaria per majoria per disposar de millors instal·lacions, perquè allò estiguera més cuidat, però la majoria també rebutjaria convertir allò en un Miami en miniatura. La gent de Silla som, majoritàriament, gent amb molt de sentit comú.

També haig de dir que actuar d’alguna manera en el Port és una de les assignatures pendents de tots els governs, per exemple el que jo vaig presidir com alcalde (el quatripartit) férem un projecte i l’aparaulàrem amb la Diputació. El govern actual, tripartit presidit pel socialista Baixauli, duu entre mans un altre projecte més ambiciós, de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (?). El veïnat, però, no coneixem el projecte, la seua magnitud, ni el que costarà mantindre després les instal·lacions, ni qui pagarà. Aquest punt, tan important, no és que no el coneixem el veïnat, sinó el mateix alcalde tampoc, tal com quedà demostrat quan no sabé contestar la pregunta del regidor del Bloc.

Perquè la clau de tota gran obra és el seu manteniment, més que la seua construcció. El gran escriptor Josep Pla, quan en 1984 li mostraren una panoràmica nocturna de la ciutat de Nova York, amb aquella immensa i fantàstica il·luminació, pregunta el mateix que Josep Lluís Melero a l’alcalde de Silla: i això, qui ho paga? Coneixent Baixauli, Melero podia pressuposar la resposta, perquè els grans projectes no-nats de Baixauli han tingut sempre el mateix problema: la improvisació. Projectes plens de caps solts, mig definits per no dir vagues, fantasies, somnis o somnolències. Podríem fer una relació, però sols en citaré dos d’aquests somnis bauxilians inconclusos: el projecte Xaruga, per a fer de la marjal de Silla un immens criador d’anguiles en llibertat; parc de les Eres o Sillalàndia (com jo el bategí) que havia de ser com un Orlando en xicotet. Ara aquest projecte pot anar pel mateix camí i... quedar sobre el paper. I com seria una llàstima, vull dir alguna cosa.

En primer lloc hi ha el tema del preu de les terres que s’han d’expropiar, que és un gran tema, evidentment. Resumiré els problemes que hi ha sobre la taula: primer, els propietaris afectats s’assabentaren pel diari que hi havia aquest projecte, perquè temeràriament no se’ls havia consultat res. Segon, el preu de les propietats afectades, que alguns pensen injust perquè no és el mateix una expropiació d’una bassa d’arròs, que d’un hort de tarongers, o que d’una edificació. Tercer, que és natural que els propietaris afectats, que han tingut la limitació extrema de no poder exercir cap altra activitat que conrear arròs per estar dintre del Parc Natural, ara, quan les seus propietats canvien de destí i es converteixen en propietats urbanes (hom pensa fer-hi fins i tot restaurants!), és natural que reclamen un millor preu; per exemple, el mateix preu que ha pagat el Ministeri de Foment per les propietats de Silla afectades per l’AVE.

Així que, malgrat que estem a favor d’una actuació en el Port de Silla, ha de ser un projecte que s’ajuste a les necessitats actuals i futures de Silla, o siga que ha de ser un projecte realista i no una al·lucinació. I s’ha d’estudiar si el que fem ho podrem mantindre, o siga qui ha de pagar i quant. I que s’ha d’arribar a un acord just amb els propietaris. La sort que tindrem és que el projecte ja no el veurà l’actual alcalde, com a alcalde vull dir, i que qui vinga darrere xafarà terra. Jo confie en això, com diuen que fan alguns socialistes de Silla que ja estan preparant el candidat post-Baixauli, si m’he de creure el que em filtren els meus companys del Bloc. És clar que aquells parlen amb la boca menuda, possiblement perquè li tenen por a Bauxauli, com li té tanta gent, pel que es veu.