EL NOSTRE COMPROMIS AMB ELS XIQUETS I XIQUETES DE 0 A 3 ANYS

El BLOC-COMPROMIS PROMOU UNA ILP PER DEMANAR ESCOLES D'EDUCACIÓ INFANTIL DE 0 A 3 ANYS PÚBLIQUES

Les xiquetes i els xiquets de 0 a 3 anys són persones amb drets socials, entre ells el dret a l’educació, un dret que ha de ser garantit pels poders públics, i amb drets civils que han de ser respectats d’acord amb els principis establits per la Convenció dels Drets del Xiquet.

Una educació infantil coherent suposa assentar els fonaments de la resta del sistema educatiu. La inversió generosa en aquestes primeres edats pot ajudar a prevenir problemes posteriors, en moments en què és més difícil intervenir i sens dubte més costós, tant social com econòmicament i són un termòmetre de la visió de futur d’una societat.

Des de la Xarxa d’Atenció a la Infància de la Comissió Europea es recomana a les administracions que tenen encomanada la responsabilitat educativa l’elaboració de normes que establisquen el concepte d’educació en l’escola infantil, els requisits mínims que han de complir els centres i els programes, el calendari d’aplicació de la norma, el finançament de la mateixa i el control de la seua aplicació.

No obstant això, al País Valencià, la realitat és que l’educació infantil continua sent més un desig que una realitat i els grans objectius, les grans paraules i els beneficis que portaria la creació d’una xarxa de centres d’educació de 0 a 3 anys queden en paper mullat.

Aquesta Iniciativa Legislativa Popular que promou el Bloc-Coalició Compromís és fruit de la preocupació i el compromís actiu amb la societat valenciana per l’educació dels seus menors, pretén ser un primer pas cap a una oferta pública ajustada a la demanda real, respondre a una reclamació cada vegada més generalitzada entre la població i apostar pel futur de la nostra societat.

El fonament bàsic d’aquesta iniciativa és l’aposta inequívocament per l’educació des de la primera infància, considerant una regressió inadmissible la nova orientació que li ha donat el PP a aquesta etapa educativa que considera l’atenció als xiquets i a les xiquetes de 0-3 anys des de la perspectiva merament assistencial.

La coincidència amb la concepció definida per la legislació educativa de la consideració de l’Educació Infantil com a etapa educativa, és total. Per això és important realitzar l’esforç inversor necessari per a, per un costat consolidar la xarxa existent insistint en el caràcter educatiu de la mateixa, i, d’un altre, ampliar la mateixa fins a cobrir el 100% de la demanda potencial existent en l’àmbit del País Valencià.

EL BLOC DÓNA SUPORT A LA VAGA DEL 17D

PER L'ENSENYAMENT PÚBLIC,
FONT DE MORA DIMISSIÓ!

El BLOC de Silla fem públic el nostre recolzament a les mobilitzacions organitzades per la Plataforma per l'Ensenyament Públic, especialment a la Vaga General a l'Ensenyament del proper dimecres, i ens adherim a la convocatòria de manifestació del mateix dia a les 11h a la Plaça de Sant Agustí de València.
Per això mateix, hem presentat la moció que proposa la Plataforma, per a que el consistori de Silla es posicione al voltant de l'estat de les nostres escoles i instituts públics.

DEMANEM LA CONSTRUCCIÓ D'UNA ESCOLA INFANTIL AMB ELS FONS ESTATALS

JOSEP MELERO, Regidor del BLOC: "Amb els Fons Estatals, Baixauli té l'oportunitat d'acabar les obres del Multifuncional, tan necessari per a les associacions de Silla, i apostar per la construcció d'una Escola Infantil, pública i de qualitat"

El Bloc ha demanat que amb els 3,2 milions d'Euros que arribaran a Silla a conseqüència del Fons d'Inversió aprovat pel govern d'Espanya s'invertisca en una escoleta pública de 0 a 3 anys que podria fer-se en uns terrenys propietat de l'Ajuntament al Molí de Magalló, que es paguen les obres que es deuen del centre multifuncional i que s'acabe un obra emblemàtica del poble que ha estat demandada per multitud d'associacions i veïns del poble.

L'alcalde de Silla tenia la pretensió de que l'escoleta la fera una empresa privada a canvi de quedar-se la gestió de la mateixa per 25 anys amb l'excusa de que l'Ajuntament no tenia diners i la Conselleria d'Educació no en feia arribar. Ara amb els 3,2 milions podrà fer front al 600,000 Euros amb que està valorada l'escoleta i evitar que les institucions educatives privades aprofiten terrenys del poble amb fins lucratius.

De la mateixa manera la empresa que està construint el multifuncional demana 1,4 milions d'Euros per les obres realitzades fins ara que Baixauli no sabia d'on pagar. Ara ja sap que compta amb diners per a pagar el que deu i continuar amb un obra que ha demanat la ciutadania reiteradament i servirà per a realitzar tot tipus d'activitats lúdiques, d'oci i culturals a un poble que no compta amb cap instal·lació com aquesta.

VÍDEO: LA CRISI ECONÒMICA I LA GENERALITAT VALENCIANA

Mònica Oltra, Portaveu de Compromís pel País Valencià, coalició del BLOC a les Corts Valencianes, denúncia la inoperància del Govern Popular davant les escandaloses dades d'atur i recessió econòmica, així com de l'abandó dels serveis sanitaris, educatius i socials.
En clau humorística, li demana a Fabra, el president de la Diputació de Castelló, que faça públic el número de loteria que jugarà enguany per a que els valencians i valencianes puguem eixir de la crisi.

VÍDEO: MESURES CONTRA LA CRISI DE COMPROMÍS PEL PAÍS VALENCIÀ

QUIN ÉS EL PROJECTE EDUCATIU DE SILLA?

Preguntes que al parer del BLOC demanen una resposta: ¿Quin és el projecte educatiu de Silla? Quina és la política local d’acollida cap a l’alumnat immigrat? ¿Quin sentit té crear un aula prefabricada en un centre sobresaturat com el col·legi Reis Catòlics quan hi ha altres centres públics infrautilitzats? En relació a l’alumnat d’immigració recent i amb l’alumnat que per motius socioeconòmics i culturals té greus dificultats d’aprenentatge, ¿quina és la realitat concreta de les escoles i instituts de Silla? ¿Com participa el col·legi Sagrada Família en atendre aquest tipus d’alumnat? Entre els mateixos centres públics, ¿hi ha una distribució equilibrada d’aquest d’alumnat? ¿De quins recursos disposen els centres i com estan organitzats? Davant del desequilibri existent entre el creixement de població de la zona nord (l’Alteró i a l’altra banda de la via) i l’estancament de la zona sud i del centre de Silla, ¿s’hauria de revisar l’actual zonificació de les àrees d’influència dels centres? ¿Quins avantatges i inconvenients podria tindre apostar per unes zones de matriculació “heterogènies” o complir la llei i constituir una “zona de matriculació única” per a l’alumnat amb necessitats educatives especials? ¿Quin és el posicionament de les associacions de pares i mares d’alumnat (AMPES) representades en el Consell Escolar Municipal davant de la concentració d’alumnat d’immigració recent en el CP Lluís Vives? ¿Els programes d’educació bilingüe d’ensenyament en valencià, són utilitzats com a elements afavoridors de la integració i cohesió social, o pel contrari, per a “classificar” l’alumnat i “bunqueritzar” alguns centres? ¿L’alumnat acabat d’arribar que desconeix el valencià i el castellà, per què no s’escolaritza en valencià? ¿Quin paper ha de tindre “l’oficina municipal d’escolarització”?

Idees que el BLOC vol aportar per al debat: 1) revisar la zonificació de les àrees d’influència dels centres escolars (¿projectes educatius de barri?) i afavorir un model que incloga realitats socioeconòmiques i culturals heterogènies o apostar per la zonificació única, si es vol “combatre” la concentració i la segregació d’aquest alumnat en determinades escoles, que molt sovint sol coincidir, com passa a Silla, amb centres que formen part de la mateixa àrea d’influència; 2) reservar places en tots els centres públics i en el privat concertat per acollir els xiquets i les xiquetes que arriben amb el curs començat. Això contribuiria a viure el fet migratori amb més normalitat i permetria compartir la responsabilitat en atendre aquesta població que necessita de l’ajut de tots i totes i aconseguiríem uns centres més justos i solidaris; 3) treballar de forma preventiva en les etapes inicials d’escolarització amb l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge; 4) convertir l’aprenentatge en valencià en l’element clau per afavorir la integració de les persones nouvingudes; 5) aconseguir que l’oficina municipal d’escolarització i les comissions de matrícula siguen òrgans efectius de planificació educativa.

Conclourem, doncs, que l’educació a Silla no és una bassa d’oli i que hi ha molt a debatre. Per a començar, ens posem a treballar perquè el CP Lluís Vives tinga futur?

CAL EDUCAR PER LA PAU

La Conselleria d’Educació ha de decidir si vol que l’assignatura “Educació per la Ciutadania” siga un exemple d’ensenyament en valors com el respecte a la pluralitat, la cooperació, la solidaritat i el comportament cívic, o en canvi, que siga una fal·làcia del sistema, per donar més religió o altra assignatura marieta. I per les declaracions del conseller Font de Mora que impliquen que l’assignatura s’impartirà en anglés, sembla ser que els troglodites ultraconservadors del PP han optat per la segona opció.

El BLOC ja ha dit que cal educar per la Pau i així ho hem fet mentre governàvem a Silla. Els fluxos migratoris cada vegada són més freqüents al nostre món globalitzat i a més, Europa es troba immersa en un procés d’obertura de fronteres; per tant, el País Valencià s’ha de nodrir d’aquests processos i veure aquest context de canvi social com un fenomen positiu que cal entendre i respectar. I una bona via de promoure aquestos valors és des de les escoles.

Així que mentre el govern autonòmic decideix si prendre’s seriosament la matèria, cal que a Silla actuem per l’educació en valors. Però a punt de començar el tercer trimestre ni la Regidoria d’Educació, ni la de la Pau (PSOE), han realitzat cap acció als col·legis o instituts en aquesta línia, ni s’han dignat a continuar les accions que el BLOC va posar en marxa a l’anterior legislatura. Encara els queda dos mesos per davant i esperem que es posen en acció, sinó la culpa serà tant del PP com del PSOE, i no tindran cap excusa.