Preguntes que al parer del BLOC demanen una resposta: ¿Quin és el projecte educatiu de Silla? Quina és la política local d’acollida cap a l’alumnat immigrat? ¿Quin sentit té crear un aula prefabricada en un centre sobresaturat com el col·legi Reis Catòlics quan hi ha altres centres públics infrautilitzats? En relació a l’alumnat d’immigració recent i amb l’alumnat que per motius socioeconòmics i culturals té greus dificultats d’aprenentatge, ¿quina és la realitat concreta de les escoles i instituts de Silla? ¿Com participa el col·legi Sagrada Família en atendre aquest tipus d’alumnat? Entre els mateixos centres públics, ¿hi ha una distribució equilibrada d’aquest d’alumnat? ¿De quins recursos disposen els centres i com estan organitzats? Davant del desequilibri existent entre el creixement de població de la zona nord (l’Alteró i a l’altra banda de la via) i l’estancament de la zona sud i del centre de Silla, ¿s’hauria de revisar l’actual zonificació de les àrees d’influència dels centres? ¿Quins avantatges i inconvenients podria tindre apostar per unes zones de matriculació “heterogènies” o complir la llei i constituir una “zona de matriculació única” per a l’alumnat amb necessitats educatives especials? ¿Quin és el posicionament de les associacions de pares i mares d’alumnat (AMPES) representades en el Consell Escolar Municipal davant de la concentració d’alumnat d’immigració recent en el CP Lluís Vives? ¿Els programes d’educació bilingüe d’ensenyament en valencià, són utilitzats com a elements afavoridors de la integració i cohesió social, o pel contrari, per a “classificar” l’alumnat i “bunqueritzar” alguns centres? ¿L’alumnat acabat d’arribar que desconeix el valencià i el castellà, per què no s’escolaritza en valencià? ¿Quin paper ha de tindre “l’oficina municipal d’escolarització”?
Idees que el BLOC vol aportar per al debat: 1) revisar la zonificació de les àrees d’influència dels centres escolars (¿projectes educatius de barri?) i afavorir un model que incloga realitats socioeconòmiques i culturals heterogènies o apostar per la zonificació única, si es vol “combatre” la concentració i la segregació d’aquest alumnat en determinades escoles, que molt sovint sol coincidir, com passa a Silla, amb centres que formen part de la mateixa àrea d’influència; 2) reservar places en tots els centres públics i en el privat concertat per acollir els xiquets i les xiquetes que arriben amb el curs començat. Això contribuiria a viure el fet migratori amb més normalitat i permetria compartir la responsabilitat en atendre aquesta població que necessita de l’ajut de tots i totes i aconseguiríem uns centres més justos i solidaris; 3) treballar de forma preventiva en les etapes inicials d’escolarització amb l’alumnat amb dificultats d’aprenentatge; 4) convertir l’aprenentatge en valencià en l’element clau per afavorir la integració de les persones nouvingudes; 5) aconseguir que l’oficina municipal d’escolarització i les comissions de matrícula siguen òrgans efectius de planificació educativa.
Conclourem, doncs, que l’educació a Silla no és una bassa d’oli i que hi ha molt a debatre. Per a començar, ens posem a treballar perquè el CP Lluís Vives tinga futur?
