dijous, 26 de novembre del 2009

EL BLOC: UNA OPCIÓ NECESSÀRIA

Des del Bloc de Silla ens sentim orgullosos de la feina que fins ara hem estat fent a l’Ajuntament a favor de Silla i els seus ciutadans. Des del principi de la legislatura el Bloc ha fet una oposició rigorosa i molt crítica amb el govern municipal cosa que no ens ha impedit fer propostes positives. El Bloc no vol ser ni aspira a ser el partit del NO per el NO, el Bloc vol ser una opció de govern, una opció que compleix els seus pactes i que no abandona el barco a la primera de canvi, en definitiva volem ser una opció útil i al servei dels sillers i les silleres.

En el que portem de legislatura, i sempre que ens han deixat participar, el Bloc a través del seu regidor Josep Melero, ha aportat propostes que han contribuït a millorar la qualitat de vida del poble, va ser el Bloc qui va proposar al pressupost de 2008 que es remodelara la Plaça del Poble per fer-la més digna i accessible per al vianant. En un principi el govern local va votar en contra, però es va comprometre a estudiar la proposta, complint la seua paraula es va incloure la nostra demanda als projectes finançats per la Generalitat sota el nom de Pla Confianza, i huí ja podem dir que eixa remodelació serà una realitat amb un pressupost de 1,5 milions d’Euros. No volem atribuir-nos tot el mèrit però si que considerem que aquest exemple de fer política és el que ciutadà demana: proposa el Bloc, gestiona el govern local del PSOE i finança la Generalitat en mans del PP. Un exemple de consens i treball en equip en benefici de tots.

De la mateixa manera el Bloc va ser clau en les negociacions per a la creació de l’empresa mixta municipal de l’energia. En un principi el govern municipal volia que l’empresa fora majoritàriament privada, el Bloc va demanar que fora en un 51% pública i en un 49% propietat dels veïns de Silla. Al remat, i després de negociar amb el govern loca,l vàrem aconseguir que fora un 51% publica, i un 49% propietat d’una empresa inversora que està per definir. No és l’òptim que volíem però és molt millor per als ciutadans de Silla que la proposta inicial que va presentar el govern municipal del PSOE.

Ara volem que aprofitant les obres de pluvials de l’Avinguda d’Alacant s’anul.le la via de servei que transcorria en paral·lel des de la Rotonda de Reis Catòlics, fins a la del final de la Rambla de la Independència per tal de que s’hi facen aparcaments en bateria i així aconseguir més places d’aparcament al centre del poble. També volem que es soterren els contenidors de fem per tal de tindre una ciutat més higiènica i agradosa a la vista, que s’anul.le el túnel del final del Carrer dels Forns per tal de comunicar l’horta i la ciutat, que s’acabe el multifuncional d’una vegada i per totes, i que es faça amb fons públics una escoleta per a xiquets i xiquetes de 0 a 3 anys.

En definitiva considerem que la nostra acció política no té com ambició boicotejar l’acció de govern sinó influir de manera decisiva en la configuració d’un poble amb una qualitat de vida major per als seus habitants i així continuarem fins al final de la legislatura intentant influir, fent política en positiu. Ja hem dit en reiterades ocasions que les majories absolutes no són bones i ho hem demostrat sobradament, sense el Bloc el nostre poble no seria com és ara. És per això que et demanem la teua confiança per continuar sent una opció decisiva, una opció necessària per Silla.

dimarts, 24 de novembre del 2009

Silla, ciutat portuària

Article publicat al Levante-EMV el divendres passat escrit pel nostre militant i ex-alcalde de Silla Josep Pitarch que us reproduim pel seu interès.

Mitjançant Levante, molts lectors saben que Silla té un port d’accés a l’Albufera, històric, modest, entranyable i útil; una mica brut, però que es pot netejar. Té problemes per a amarrar les barques, però es pot solucionar; no té instal·lacions d’higiene, ni d’hosteleria, però amb permís del Parc Natural podrien edificar-se. Evidentment, el Port i tota la zona formen part del Parc Natural i tot està subjecte a aquesta contingència. Haig de dir que si férem una consulta el poble s’inclinaria per majoria per disposar de millors instal·lacions, perquè allò estiguera més cuidat, però la majoria també rebutjaria convertir allò en un Miami en miniatura. La gent de Silla som, majoritàriament, gent amb molt de sentit comú.

També haig de dir que actuar d’alguna manera en el Port és una de les assignatures pendents de tots els governs, per exemple el que jo vaig presidir com alcalde (el quatripartit) férem un projecte i l’aparaulàrem amb la Diputació. El govern actual, tripartit presidit pel socialista Baixauli, duu entre mans un altre projecte més ambiciós, de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (?). El veïnat, però, no coneixem el projecte, la seua magnitud, ni el que costarà mantindre després les instal·lacions, ni qui pagarà. Aquest punt, tan important, no és que no el coneixem el veïnat, sinó el mateix alcalde tampoc, tal com quedà demostrat quan no sabé contestar la pregunta del regidor del Bloc.

Perquè la clau de tota gran obra és el seu manteniment, més que la seua construcció. El gran escriptor Josep Pla, quan en 1984 li mostraren una panoràmica nocturna de la ciutat de Nova York, amb aquella immensa i fantàstica il·luminació, pregunta el mateix que Josep Lluís Melero a l’alcalde de Silla: i això, qui ho paga? Coneixent Baixauli, Melero podia pressuposar la resposta, perquè els grans projectes no-nats de Baixauli han tingut sempre el mateix problema: la improvisació. Projectes plens de caps solts, mig definits per no dir vagues, fantasies, somnis o somnolències. Podríem fer una relació, però sols en citaré dos d’aquests somnis bauxilians inconclusos: el projecte Xaruga, per a fer de la marjal de Silla un immens criador d’anguiles en llibertat; parc de les Eres o Sillalàndia (com jo el bategí) que havia de ser com un Orlando en xicotet. Ara aquest projecte pot anar pel mateix camí i... quedar sobre el paper. I com seria una llàstima, vull dir alguna cosa.

En primer lloc hi ha el tema del preu de les terres que s’han d’expropiar, que és un gran tema, evidentment. Resumiré els problemes que hi ha sobre la taula: primer, els propietaris afectats s’assabentaren pel diari que hi havia aquest projecte, perquè temeràriament no se’ls havia consultat res. Segon, el preu de les propietats afectades, que alguns pensen injust perquè no és el mateix una expropiació d’una bassa d’arròs, que d’un hort de tarongers, o que d’una edificació. Tercer, que és natural que els propietaris afectats, que han tingut la limitació extrema de no poder exercir cap altra activitat que conrear arròs per estar dintre del Parc Natural, ara, quan les seus propietats canvien de destí i es converteixen en propietats urbanes (hom pensa fer-hi fins i tot restaurants!), és natural que reclamen un millor preu; per exemple, el mateix preu que ha pagat el Ministeri de Foment per les propietats de Silla afectades per l’AVE.

Així que, malgrat que estem a favor d’una actuació en el Port de Silla, ha de ser un projecte que s’ajuste a les necessitats actuals i futures de Silla, o siga que ha de ser un projecte realista i no una al·lucinació. I s’ha d’estudiar si el que fem ho podrem mantindre, o siga qui ha de pagar i quant. I que s’ha d’arribar a un acord just amb els propietaris. La sort que tindrem és que el projecte ja no el veurà l’actual alcalde, com a alcalde vull dir, i que qui vinga darrere xafarà terra. Jo confie en això, com diuen que fan alguns socialistes de Silla que ja estan preparant el candidat post-Baixauli, si m’he de creure el que em filtren els meus companys del Bloc. És clar que aquells parlen amb la boca menuda, possiblement perquè li tenen por a Bauxauli, com li té tanta gent, pel que es veu.

dimarts, 10 de novembre del 2009

EL PSOE DE SILLA ES CARREGA L'ESCOLA DE DOLÇAINA I COLLA DE TABALETERS I DOLÇAINERS EL GARBÍ

Imatge de Francesc López

Tal i com ja us haviem anunciat en un entrada anterior titulada "El PSOE de Silla li tira mà a les associacions del poble" el govern local ha començat una ofensiva per carregar-se les associacions culturals del poble que pensen no els són afins mitjançà el retall de les subvencions que rebien, o simplement deixant-les sense subvenció. Si la primera víctima d'aquest sectarisme indigne va ser la Filà de Moros Suhayla, s'està intentant ofegar a l'Esperanza C.F i al grup de dances Sila, ara li ha tocal el torn a la Colla de Tabalaters i Dolçainers el Garbí de Silla que també feia d'Escola Municipal de Tabal i Dolçaina. El sectarisme del PSOE no te límits, continues destriant els ciutadans entre els que passen per l'aro i els que no volen passar. Els ciutadans teniu l'oportunitat a les properes eleccions d'acabar amb el sectarisme i el mal govern, no s'ho penseu, des del Bloc us obrim les portes per canviar no solament les polítiques, sinó la manera de fer política al nostre poble.

A continuació podeu llegir l'escrit de comiat que han fet des de la pàgina web del Garbí:

L’escola de dolçaina i tabal de Silla tanca les portes gràcies a una decisió del regidor de Cultura, Antonio Benaches (PSPV)

L’escola de dolçaina de Silla va començar el 1996 i de la mà del mestre Josemi Sánchez es va consolidar al llarg dels 13 anys d’activitat continuada. Gràcies a la voluntat i les inquietuds d’un grup de gent compromesa del poble es va formar la colla de dolçainers i tabaleters el Garbí, a l’any 2000. Durant aquest temps la dolçaina ha estat present ales falles, les processons, els balls i altres manifestacions populars, sense oblidar-nos de la Dansa dels Porrots.

Enguany, des de l'Ajuntament de Silla i amb Antonio Benches al capdavant i com a principal responsable, s’ha pres la decisió de llevar la dotació econòmica que garantia la continuïtat de l’escola de dolçaina i tabal. Des del Garbí volem manifestar el nostre absolut rebuig a aquesta decisió que no entenem ni compartim de cap manera. No la compartim perquè ve promoguda per l’àrea de cultura de l’Ajuntament de Silla. Quina promoció de la cultura valenciana és eliminar una escola de dolçaina amb 13 anys d’història? No la entenem perquè es pren a mitjans del mes d’octubre, sense oferir cap altra alternativa, i quan els alumnes ja no podem rebre classes a altres pobles perquè els cursos estan tancats.

http://collaelgarbi.blogspot.com/2009/11/lescola-de-dolcaina-i-tabal-de-silla.html